Goigs als sants màrtirs Maurici, Fruitós i Agnès. Manresa (Bages, Barcelona).

GOIGS DELS GLORIOSOS COSSOS SANTS DELS MÀRTIRS SANT MAURICI, SANT FRUITÓS I SANTA AGNÈS, PATRONS DE LA CIUTAT DE MANRESA.

Sant Maurici, santa Agnès i sant Fruitós. Patrons de Manresa.
El 30 d'agost, se celebra la translació de les relíquies se santa Agnès, sant Maurici i sant Fruitós que formen els anomenats Cossos Sants. La translació va tenir lloc l'any 1372 quan, just era acabat l'edifici de la Seu, es va concloure que calia dotar-lo d'unes relíquies importants.

Puix Manresa és benaurada

amb la glòria que li heu dat:

Cossos Sants, arca sagrada,

protegiu nostra Ciutat!

Sants Fruitós, Agnès, Maurici,

vostra glòria i vostre honor,

són deguts al sacrifici

fer a Déu amb ver amor,

i eixa palma conquistada

cel amunt us ha enlairat.

...

Oh Maurici, que amb ventura

guerrer fóreu gloriós,

vós Agnès, donzella pura,

prelat digne, Sant Fruitós,

feu que al Cel tinguem entrada

quants ací us hem venerat!

Puix Manresa és rodejada

d'enemics i de maldat:

Sants Patrons, tingueu guardada

de tot mal nostra Ciutat!

Jordi Franch toca i canta aquests Goigs...

Sota l'altar major hi ha la cripta on s'hi veneren les relíquies, anomenades dels "Cossos Sants", dels sants Maurici, Fructuós i Agnès, patrons de la ciutat de Manresa. L'altar-tabernacle de marbre i estil barroc és obra de l'escultor manresà Jaume Padró (s. XVIII). L'any 1981 fou completament restaurat després de la destrucció que va patir l'any 1936.

Les dues arquetes o reliquiaris són del segle XVII. La primera de les quals conté les relíquies de santa Agnès i sant Fruitós. Aquesta fou un encàrrec a l'argenter manresà Anton Lloreda. Les mides són: 92 cm de llargada, 53,5 cm d'amplada i 84 cm d'alçada. Les dues cares majors contenen les figures de sant Fruitós i santa Agnès al centre, acompanyats pels diaques Auguri i Eulogi. La coberta, també profusament decorada, conté els escuts de Catalunya i de Manresa en les dues cares més grans de forma trapezoidal i un querubí repussat a les cares triangulars de menors dimensions. El conjunt és coronat per una elaborada cresteria amb poms distribuïts pel carener. Finalment, els quatre peus que sostenen la peça tenen forma de grius de fosa amb els escuts de Manresa i Catalunya.
Explicació extreta de la web de Joan Arimany i Juventeny. Foto: Josep Maria.

La Seu de Manresa vista des de la Cova de Sant Ignasi.
El nom de "Seu" prové de que jeràrquicament és una cocatedral, ja que la diòcesi de Vic, tot i tenir la residència del bisbe a Vic, és bicèfala, amb dues catedrals i dos capítols de canonges: Manresa i Vic. Foto: Josep Maria.