Els Goigs... Recollir i publicar els goigs tradicionals és un pas nou cap al retrobament de l'ànima del poble (Pau Casals)
Els goigs, tot i el seu caràcter popular, són una veritable obra poètica com ho demostra que n'hi ha d'escrits pels nostres millors poetes, com Josep Carner, Joan Maragall, Joaquim Ruyra, Mn. Jacint Verdaguer, Mn. Pere Ribot i tants altres que podríem formar una llista interminable. Els goigs són una pregària, una lloança a Déu, a la Verge i als Sants i Santes dels altars venerats pel poble (Domènec Valls)
A Catalunya, els goigs no ens serveixen per saber qui és Déu, però sí per saber com els homes s'hi han relacionat, perquè des de la fi de l'Edat Mitjana han estat una manera concreta d'adreçar-se a la divinitat... Aquests cants religiosos de lloança i petició adreçats a Déu per mitjà normalment d'alguna mediació mariana, angèlica o santoral, d'acord amb unes característiques literàries i musicals que els singularitzen entre els diversos gèneres de poesia religiosa popular conreats als territoris de parla catalana, han servit a nombroses generacions per elevar al cel la seva llista de desitjos. La història del llenguatge religiós no pot prescindir d'un corpus textual tan valuós. (Ignasi Moreta)
A Catalunya, al final de l'Edat Mitjana, les pregàries anomenades "goigs" recuperen la primera paraula pronunciada a l'albada del cristianisme, la que l'àngel va adreçar a Maria convidant-la a alegrar-se. (Dominique de Courcelles)
Els goigs, una formosa manera de pregar... (mons. Jaume Pujol, Arquebisbe emèrit de Tarragona)
... Els goigs són essència vivent del nostre poble fidel al llarg de tantes centúries... Els goigs, són una de les manifestacions més pures que tenim dintre de la rima religiosa sorgida d'una fe i que són el testimoni més clar de súpliques, precs i gràcies concedides segons ens justifiquen dades d'una història local sensible i profunda.
Els goigs, tot i el seu caràcter popular, són una veritable obra poètica com ho demostra que n'hi ha d'escrits pels nostres millors poetes, com Josep Carner, Joan Maragall, Joaquim Ruyra, Mn. Jacint Verdaguer, Mn. Pere Ribot i tants altres que podríem formar una llista interminable. Els goigs són una pregària, una lloança a Déu, a la Verge i als Sants i Santes dels altars venerats pel poble (Domènec Valls)
A Catalunya, els goigs no ens serveixen per saber qui és Déu, però sí per saber com els homes s'hi han relacionat, perquè des de la fi de l'Edat Mitjana han estat una manera concreta d'adreçar-se a la divinitat... Aquests cants religiosos de lloança i petició adreçats a Déu per mitjà normalment d'alguna mediació mariana, angèlica o santoral, d'acord amb unes característiques literàries i musicals que els singularitzen entre els diversos gèneres de poesia religiosa popular conreats als territoris de parla catalana, han servit a nombroses generacions per elevar al cel la seva llista de desitjos. La història del llenguatge religiós no pot prescindir d'un corpus textual tan valuós. (Ignasi Moreta)
A Catalunya, al final de l'Edat Mitjana, les pregàries anomenades "goigs" recuperen la primera paraula pronunciada a l'albada del cristianisme, la que l'àngel va adreçar a Maria convidant-la a alegrar-se. (Dominique de Courcelles)
Els goigs, una formosa manera de pregar... (mons. Jaume Pujol, Arquebisbe emèrit de Tarragona)
... Els goigs són essència vivent del nostre poble fidel al llarg de tantes centúries... Els goigs, són una de les manifestacions més pures que tenim dintre de la rima religiosa sorgida d'una fe i que són el testimoni més clar de súpliques, precs i gràcies concedides segons ens justifiquen dades d'una història local sensible i profunda.
Aquest cant, els goigs, fills d'antiquíssimes lloances i balls a la Verge Maria, als sants, que després tindrien la seva manifestació en el cant de carrer dels fidels, tornarien a ser la viva manifestació d'un poble creient i esperançat. Aquesta manifestació espiritual dels goigs, típicament catalana, ha tingut en els darrers anys un renaixement molt important no podent oblidar l'obra del musicòleg Mn. Francesc Baldelló, una part de la qual és el recull de melodies de cent goigs publicats al seu "Cançoner popular religiós de Catalunya".
... Càntics de sentiments jolius que des de moltes centúries enflairen ermitatges i esglesioles, santuaris i capelles de tota la nostra terra.
(Mn. Miquel Melendres i Rué).
(Mn. Miquel Melendres i Rué).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada