—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2007.—
 |
| Imatge procedent del llibre de Joan Bellmunt i Figueres "Devocions Marianes Populars: la Val d'Aran". |
I
A la dreta del Garona,
entre Salardú i Bossost,
un esbart de xiques viles
el país omplen de goig.
Han bastit el niu alegre
del Pirene a l'ample clos,
del que Montvalier i Mauburne
fan el marc esplendorós.
S'aplegaven joguinoses
d'un riell a la frescor:
de l'Inyola, del Saliente,
del cantaire Baradós...
cercant l'aigua regalada
com un vol de blancs tudons
que bequegen tot el dia
sacsejant els caparrons.
A l'un cap guia Baguergue
l'esbart gai i numerós,
part de França ho feia Arres,
ajudat pel Vilamós.
L'albarda tots enlairen
del cloquer amb viu algarot
que de guerra no és indici,
ans penyora és de l'amor.
Els mancava una senyera
que fos guia per l'estol
quan la neu d'hivern esborra
els camins i els carrerons.
No trobant-ne d'apropiada
en l'heràldica del món,
acudiren a la Glòria
en demanda del penó.
La senyera que els és dada,
la Mare del Redemptor,
Lliri blanc de la puresa,
reliquiari de l'honor.
És aquesta la comanda
que gravada té al penó
l'aranesa confraria
del Garona a l'alt balcó.
En quin lloc la plantarien
que es vegés sense destorb,
des de Lés, tocant a França,
fins la porta de Tredós?
Entre els braços del Saliente,
els torrents de més bellor
que corrandes li entonen
sense treva nit i jorn,
Montcorbau s'arredossava
bressolat per la remor;
Betlan i Vílac li canten,
i el garrit barri de Món.
A la part de tramuntana
l'arrecera un brau turó
que amb les bromes es pentina
i es debat amb el turbó.
Vall amunt puja que puja,
amb el cor ple d'il·lusions;
quan a Aubert som d'arribada
decantem cap a migjorn.
Bé és isarda la pujada,
bé és abrupte el repetxó,
més la terra és tan maurada
i és el tuc tan temptador,
tan sonores les fontanes,
l'oratjol, tan sanitós
i tan dolces i submises
les mirades d'aquests bous,
que el camí tort de l'ermita
s'és tornat carrer major,
on la passa hi és lleugera
com quan cerca el primer amor.
Montcorbau ens acollia,
admirable llogarró,
que té els ràfecs de volada,
barres fermes per balcó,
com un nin damunt la falda
del Pirene bonatxó
que l'amoina i l'amanyaga
tot festós, fent-li bim-bom.
II
—Ens diríeu, bona dona,
si el camí o el corriol
que a l'ermita ens menaria,
és fressat o perdedor?—
—Corre, nin, ves, acompanya
aquest homu fins a nau,
ja sai prou on nya la peira
on hi hauia la crau.—
Serra amunt, en companyia
del mustela cirineu,
més despert que una centella
i un parlar dolç com la mel,
coronàrem la tossera
vestida de mantells verds;
l'ermitoia ens esperava
amb els braços ben oberts.
Té posat humil de borda,
encarada a sol ixent;
és com una trona isada
sobre els núvols a tot vent.
Té el portal carrat i ample,
finestral allargassat,
que s'enjoien i asserenen
amb el nostre Déu-vos-guard.
És l'ermita una oreneta
en la gran immensitat;
té cinc passes tot just d'ample
i unes vuit de cap a cap.
La coberta, punt d'ametlla
de robust empostissat,
el teulat de licorella
molt aguda la vessant.
A la nau tota esporreta
no hi ha més que un sol altar;
quatre graus de pedra blanca,
uns mantells fistonejats
i el templet que cobricela
la reina de Montcorbau
revestit de seda fina
i el dosser endomassat.
De tristesa punyidora
n'és la Verge un devessall
que no poden esborrar-ne
el blasó imperial,
creus, medalles i rosaris,
llaços, cintes flamejants
al damunt de vestits flonjos
d'or i plata ramejats.
Fins damunt de les espatlles,
el cabell en escampall
tapa el coll de fi alabastre
com el tany d'un lliri blanc.
III
Molt més bé que les diades
dels aplecs remorejants,
és la tarda lluminosa
que avui hem ensopegat.
Cap destorb al nostre idil·li
en la dolça soledat
d'aquest niu damunt dels núvols
que s'engrossa a Vall d'Aran.
Concediu-nos, Verge ardida,
la victòria final
sota els plecs de la senyera,
d'aquella que estimem tant.
GOIGS a la Mare de Déu dels Desemparats de Montcorbau
 |
| Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, a Montcorbau Foto: microcatalunya |
 |
| Veneració a la imatge i cant dels Goigs. El segon diumenge de maig es congreguen centenars de persones al voltant de l'ermita. Foto: microcatalunya |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada