 |
| Mare de Déu de Vallvanera Foto: Josep Maria |
EL MEU RECORD
Oh!, Verge de Vallvanera
que des d'aquest cim vetlleu,
a la Vall que us venera
per la gràcia que doneu.
Trobada dintre el tronc d'una surera
segons m'han dit a mi,
jo no sé, si és historia vertadera,
però sí, que d'altra terra vau venir.
Allà, en sou la Patrona,
aquí us hem venerat,
però... heu tingut alguna mala estona
per algun mal temps que ha passat.
Abans... teníeu la Capelleta
dintre el casal tan conegut,
ara, a fora, la teniu més petiteta,
un canvi més que heu tingut.
Potser veieu més a la gent
en estar, de la carretera al peu,
invitant a parar-se un moment
al qui, l'atenció crideu.
Però... no sentiu cridar les cabretes
ni veieu el florir dels sembrats,
esteu rodejada de casetes
i de verds i cuidats prats.
Vós sabeu bé, qui soc jo,
no ho tinc pas que dir,
sabeu del meu primer plor
del primer pas i destí.
Com recordo de quan era petit
i de quan a la vostra Capella entrava,
la mare, a vegades us mudava el vestit
i jo, amb molt de respecte us mirava.
Avui que als vostres peus
he vingut, a obrir-vos el cor,
us deixo, ¡Oh Mare!, ja ho veus,
aquest senzill però gran record.
Vós, que igual que la meva pròpia mare
heu sigut, la més lleial consellera,
gràcies dic i us dono encara
¡Oh Mare! Verge de Vallvanera.
—Firmat per Pere, maig de 1993—
 |
| Quadre que hi ha penjat dins l'ermita amb el poema d'en Pere |
 |
| Ermita nova de la Mare de Déu de Vallvanera, al Golf d'Aro. Foto: Josep Maria. |
 |
| Ermita de Vallvanera vella, al Mas Vallvanera, al costat de l'ermita nova. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada