GOIGS EN LLAHOR Y GLORIA DE NTRA. SRA. DEL LURDES CATALA, VENERADA EN ROMANYÁ D'AMPURDÁ.
L'any 1890 Mn. Gervasi Serrat va convertir una part de bosc on hi ha el temple de la parròquia de Romanyà en el Lourdes català. Hi va ajudar el paratge conegut amb el nom de Penya Celdònia, amb molta vegetació, fonts, el riu Fluvià i una cova natural. Tot plegat, una rèplica de la gruta del Lourdes francès. Des de l'església sortia un camí que vorejava el bosc, amb plafons de ceràmica
que representaven les catorze estacions del viacrucis. També en tot l'indret
hi havia unes vuit majòliques amb imatges de sants i una o més piscines per als malalts. Romanyà es va convertir en un gran focus de peregrinacions. Des de la
ciutat de Girona, per exemple, sortien expressament carruatges a les quatre del matí per acudir-hi (Diario de Gerona, 2 juny 1895, pàg. 2).
Amb la mort de Mn. Gervasi, el santuari va anar perdent la seva activitat. Durant la Guerra Civil va patir destrosses i, amb els anys, quedà abandonat.
El 1970, el Bisbat, que n'era el propietari, va vendre els terrenys -excepte l'església i el cementiri- a un particular de Malgrat de Mar. El 1990 els terrenys van ser adquirits per la Societat Coral Erato de Figueres per organitzar colònies per als seus associats. Aquell mateix any, en record dels 100 anys de la inauguració del santuari, es va posar, davant mateix de l'església, una capelleta de fusta amb una imatge petita de la Mare de Déu de Lourdes. L'any 2004, la capelleta va ser substituïda per una imatge de pedra molt més gran de la Mare
de Déu. El 2008, es va posar una de la Bernadeta.
Sis plafons del viacrucis ben conservats és el que resta avui del que fou el "Lourdes català". Els Amics dels Malalts de Figueres convoquen dos actes que consisteixen en una missa i un dinar: el diumenge més proper a la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes (11 febrer) i el primer diumenge de setembre.
—extret d'un article d'Àngel Rodríguez Vilagran a la revista El Senyal—
 |
| Imatge davant l'església de Sant Medir a Romanyà d'Empordà. En recordança del Lourdes català 1890-1990. |
Astre de pau y alegría
Que jamay s'eclipsará:
Amparaunos, Verge pia.
Sol del Lurdes catalá.
Los angelets del Empiri
Devallaren ab fervor,
Y en Lurdes un hermós lliri
Nos deixaren per recort:
Lliri que de la heretjía
May lo vent marcir podrá.
Fou en Fransa hont prengué estatge
Desde hont nos obrí son cor,
Mes are en altre paratge
Implantá un trono d'amor,
Guarda eix trono de valía
Lo poble de Romanyá.
...
Dispenséu favors sens mida
Als que ab fe acudim á Vos
Dantnos pau en eixa vida
Y al fi d'ella etern repós,
Perque en vostra companyia
Per sempre 'us poguem cantá.
 |
| Entrada a l'església de Sant Medir de Romanyà d'Empordà amb la Mare de Déu de Lourdes i santa Bernadeta. Foto: Josep Maria. |
que representaven les catorze estacions del viacrucis. També en tot l'indret
hi havia unes vuit majòliques amb imatges de sants i una o més piscines per als malalts. Romanyà es va convertir en un gran focus de peregrinacions. Des de la
ciutat de Girona, per exemple, sortien expressament carruatges a les quatre del matí per acudir-hi (Diario de Gerona, 2 juny 1895, pàg. 2).
Amb la mort de Mn. Gervasi, el santuari va anar perdent la seva activitat. Durant la Guerra Civil va patir destrosses i, amb els anys, quedà abandonat.
El 1970, el Bisbat, que n'era el propietari, va vendre els terrenys -excepte l'església i el cementiri- a un particular de Malgrat de Mar. El 1990 els terrenys van ser adquirits per la Societat Coral Erato de Figueres per organitzar colònies per als seus associats. Aquell mateix any, en record dels 100 anys de la inauguració del santuari, es va posar, davant mateix de l'església, una capelleta de fusta amb una imatge petita de la Mare de Déu de Lourdes. L'any 2004, la capelleta va ser substituïda per una imatge de pedra molt més gran de la Mare
de Déu. El 2008, es va posar una de la Bernadeta.
Sis plafons del viacrucis ben conservats és el que resta avui del que fou el "Lourdes català". Els Amics dels Malalts de Figueres convoquen dos actes que consisteixen en una missa i un dinar: el diumenge més proper a la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes (11 febrer) i el primer diumenge de setembre.
—extret d'un article d'Àngel Rodríguez Vilagran a la revista El Senyal—
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada