 |
| Pessebre a l'exterior d'una casa de la vall de sant Daniel, a Girona. Nadal 2016. Foto: Josep Maria |
Cap al pessebre, doncs, que ens posa Déu tan a l'abast.
Cap al pessebre, on són entronitzades les coses més petites —les sagrades criatures humils!
Cap al pessebre, que ens recorda com la divina majestat no trepitja la humana frevolesa, ans amanyaga tot el pur, amoixa tot el simple. Totes les terres i totes les parles.
Cap al pessebre, que corona les bones voluntats i proclama que l'art no viu únicament de normes rígides.
Cap al pessebre, que és el món en adoració.
I ens avinenta que al costat dels bressols on les mares gronxen els fills dels homes, ara hi ha un altre bres on una nova Mare gronxola el Fill de Déu.
Un cop siguem dins l'Establia —i als nostres llavis s'hagi tornat encens el fum fum fum de la cançó,— qui sap si el l'Infantó ens farà aquesta gràcia: que, espiritualment, hi romanguem tothora amb el capell en mà i a tall de figuretes que, àdhuc guardades dintre del caixó, durant tot l'any conserven llur actitud de reverència.
Qui sap si el Nin ens donarà el sentit de la simplicitat, que és com el lumen gloriae d'aquest món de tenebres.
—Extret del llibre "Laudes" recollit en el volum "L'esbarzer incandescent" de mn. Miquel Melendres—
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada