Des d'aquest poble meu
absent i present,
escampo la veu per por del silenci;
voldríem obrir tantes portes tancades!
Perquè avui és Nadal,
l'Infant ha tornat, l'Infant torna sempre!
Ens cal la gebre i el foc
i l'arrel que oblidem -només de passada-
per sentir el ritme antic i pausat
d'un bressol i una mare.
Començarem de nou,
el blau del nostre cel
impulsa l'arada.
I obrirem a poc a poc les portes tancades.
Avui és Nadal;
l'Infant ha tornat, l'Infant torna sempre!
Josep M. Arnavat i Vilaró (1955)
Reus, 1917 - 1976
*Agraeixo a Pere Vacarisas l'aportació d'aquest poema.
.
Amb vosaltres he descobert aquests versos: Sigui Nadal misteri il·luminat i l'Infant torna sempre. I al poeta que els va escriure i sentir, Josep Mª Arnavat. Magnífics, reals, inspirats i tan actuals¡ Actuals, sí, per el món, i per aquest petit tros d'ell que és casa nostra.
ResponEliminaGràcies, també els trobo fantàstics!
Elimina