Oh gran vigília de plata!
És extàtica la nit.
Una estrella d'or esclata
damunt d'un arbre atuït.
Senyor, si la nit és freda,
hi poseu un foc d'amor.
És ample l'atzur de seda,
ple d'ales i de candor.
I en el cel sense vedruna
la campana degotant
fa tremolar un raig de lluna
i un estel nu com l'Infant.
Marià Manent
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada