Pessebre casolà. Poema de Nadal de Joana Raspall.

Pessebre tradicional
Foto: Manuel Anastácio

És un món d'il·lusió.
Personatges d'argila
van per toscos camins
que no menen enlloc.

Sobre un cel de paper
un cometa rutila
dia i nit entre estels
que llueixen més poc.

Té per límits l'espès
murallat d'enramada
—heura, mata, llorer
i cireres d'arboç—
i ben lluny —guix pintat—
la muntanya nevada
amb la greu silueta
d'un castell fabulós.

Hi ha un torrent enfondit
entre roses i atzavares.
Un mirall, entre molses,
fa de llac transparent
on les oques, immòbils,
es reflexen amb clares
actituds, i una dona
va rentant quietament.

Hi ha masies, pallers,
galls de cresta vermella
i conills esperant
l'indecís caçador.

Amb cistells d'aviram,
pel camí va una vella;
un noiet amb unpa;
amb paraigua un rector.

Sota el pes de dos sacs
un burret no camina
i un pagès l'escomet
sense parlotejar.

Ajupit, sota un pont,
un que duu barretina
s'ha amagat molt discret...
—ja us ho podeu pensar!—

Sota un cep retorçat
imitant l'olivera,
han cercat abrigall
tres o quatre pastors;
els sorprèn a l'entorn
de la seva foguera
les paraules de pau
d'un bell àngel ros.

Més enllà, tres mudats
cavallers fan sa via:
són els reis d'Orient
que han sortit d'un país
sense nom. —Si teniu
en el cor fantasia,
inventeu-ne un de bell
per al món més feliç!—

Si els camins no sabem
a quin poble naixien,
bé veiem on s'acaben
units en un de sol.

Si la gent no sabem
de quin poble venia,
bé veiem cap on va
ajuntant-se en estol!

L'establia recull
llum de terra i de glòria
per fer més resplendent
l'infantó de bolquers.

Joana Raspall

.

Comentaris