Cansats de demanar a cada porta,
buscant plens de neguit acolliment,
la negativa obtenien per resposta
amb la mirada més indiferent.
Agafats de la mà caminant silenciosos
sentien dintre el pit un gran neguit,
no sofrien per ells, sinó plorosos
pensaven amb el que passaria aquella nit.
Un hostaler els cridà que s'apropessin
i ells temerosos restaven estranyats,
tothom els rebutjava i que els cridessin
fou com si el cel s'obrís en el seu pas!
Entreu! digué no és pas que tingui hostatge
però el noi i jo dormirem en un racó,
la nostra llar i taula és casa vostra
i sopareu amb nosaltres si us fa bo!
I el Déu-Infant aquella nit naixia
i el miracle d'Amor s'havia realitzat!
Tot l'univers amb els àngels s'omplia
donant la pau als homes de bona voluntat!
D'aquell hostal la gent només sabia
que hi havia nascut el Redemptor,
hi acudia tothom per admirar el que un dia
no va pensar amb el cap sinó amb el cor!
La NADALA que us conto no és veritat
només volia avui modificar la història,
perquè tots podem fer-ne una realitat
guardant el seu exemple en la memòria.
Si des d'aquest Nadal desterrem l'egoisme
i fem que tan sols en nosaltres visqui l'amor
veurem que el Crist té el rostre del proïsme
no pensant amb el cap sinó amb el cor!
Artur Iscla. Nadal 1979.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada