.jpg) |
| Sant Cristòfol Atribuït a Gabriel Pou (s.XVI). Procedent de la Capella de Sant Cristòfol de Girona. Museu d'Art de Girona. |
Puix ningú no passa el riu
sense vós fent de passera:
Sant Cristòfol, protegiu
els qui van per carretera.
Quin trànsit, Mare de Déu!
Quines presses avui dia!
En tants segles mai no es véu
un tal ram de bogeria.
Tornés aquell temps joliu
de lentitud tartanera!
Semàfor omnipresent,
no pas com el que s'espatlla,
si s'encén si no s'encén,
arran mateix de la ratlla.
Si no veu un verd ben viu,
qui s'espera es desespera.
Guardeu-nos de prendre mal
i de fer-ne a la vegada.
És tan perillós l'asfalt
després de pluja o glaçada!
Ai del cor no compassiu
davant tanta sangarrera!
Salveu-nos tant com de xoc,
dels dos àngels de la guarda
que amb un llapis i amb un bloc,
més que no goig, fan basarda.
Ai la mort, guarda fortiu
que a cada revolt espera!
El volant, com qui no vol,
no poques vegades erra
perdent un xic el control
i anant-se'n cap a l'esquerra.
Torneu el seny renadiu
i la via dreturera.
Defugirem el perill
de buscar revolts al deure:
que no ens pugui ni un conill
posat al davant distreure;
i si no sap fer-se esquiu,
que s'entengui amb la cuinera.
No ens quedi mai el motor
sense gens de gasolina,
el nostre cor sense amor
i sense gràcia divina.
Bé prou que l'adagi ho diu:
Qui no avança va endarrere.
Botzinem a tort i a dret
i blasfemem de vegades
exhibint un trist carnet
de virtuts mal educades.
Per favor, no desoïu
la botzina cridanera.
El camí del cel no és cap
autopista italiana:
per cada un que hi va a tot drap,
més de quatre hi tenen pana.
És tan dret i tan aspriu!
La duana tan severa!
Quan haguem de conduir
cotxe i cos al cementiri,
mantingueu-nos, això sí,
l'esperança, que no expiri.
Un cotxe nou cada estiu
i una eterna primavera!
Ens demostra que existiu
vostra fama miraclera:
Sant Cristòfol, protegiu
els qui van per carretera.
- lletra de mn. Climent Forner -
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada