.jpg) |
| Adoració dels Reis Catedral de Còrdova |
El desembre congelat
confús es retira;
en un coval isolat
la humanitat
un altre cel mira
quan Jesús és nat.
Ha florit un nou Roser
dins una establia,
Sant Josep n'és jardiner,
el Roser, Maria;
Roser
miracler
ningú el tocaria;
Roser odorant
sols l'Esperit Sant
fecundar el podia.
La natura, aquesta nit,
també vol ser mare
i s'ha tret del si florit
una aurora clara
que l'infern deixa atordit.
L'aire geliu de Betlem,
quan sent que la terra canta,
entorn de la Cova santa:
—Al Nadó, què li darem,
albirant-lo tan nuet,
que fins un bolquer li manca?
Li ofereix un llençolet
fet de cotó de neu blanca.
Els dits de la meravella
formats de raigs de clarors
truquen a la finestrella
de l'aclucada parpella
dels pastors,
que, a la falda de la prada
flonja com una il·lusió,
dormen prop de la ramada
i amb el cap sobre el sarró.
El vell que fins amb pensa erma
de tot saber gai,
sap llegir amb mirada ferma
el cor del temps i l'espai,
ara es sent corprès d'esglai
perquè l'espectacle
de tan gran miracle
no l'havia albirat mai.
Un àngel del cel davalla
i amb coltell d'or trenca el vel
del misteri que embolcalla:
—No temeu, no, pastoralla,
ni us encongeixi el recel,
que us vinc a portar una nova
que sap a formatge i mel:
—A Betlem, dintre una cova,
ha nat el Rei d'Israel!
Llavors la llum admirable
filtrant-se als cors pastorils,
s'ha fet gaubança inefable
que és el tresor dels humils.
I tot allò que té vida
diríeu que s'ha trobat
a la Cova beneïda
adorant l'Infantó nat:
Fillet de Maria
que aquest món venia
per a fondre el gel
de la culpa impia,
i, d'una establia,
n'ha fet un nou cel!
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada