 |
| Crist i la Mare de Déu dels Dolors Església parroquial de Salitja |
No és el Calvari, el lloc de la restauració?
El paradís amb l'Arbre fruitat del dolç Jesús, on l'home es reconquesta —on l'home es torna l'Home—, més admirable reformat que era admirable, fet?
Adam fou expulsat del paradís de les delícies.
Del paradís dels sofriments, n'és expulsat el Temptador.
L'Home refet domina la Bèstia desfeta...
Des de la creu estant, Jesús mira la Mare i li diu:
—Dona!
No Mare, ni Maria, Basta Dona.
Avui i aquí, dir Dona és més.
Aquell que s'ha abellit durant la seva predicació, de dir-se "el Fill de l'Home":
com si diguéssim "l'Home restaurat".
(Sant Pau, més tard, farà: "Creixeu, germans, fins a l'Home perfecte; fins a l'edat de plenitud del Crist".
Aquell que —nou Adam: el nou Home perfecte— vol, com el vell Adam que nasqué nu, morir en la creu totalment nu, com per significar el retrobament total de la Justícia;
Jesús, el Fill de l'Home, en el moment suprem de la redempció, acarat a Maria, li diu:
—Dona!
Dona. Tota. Refeta. Restaurada. Integra. Ell és el Fill de l'Home.
Corredemptora amb Ell, la Mare ara és la "Dona".
Ambdós, l'Adam i Eva nous.
L'Home i la Dona drets, podríem dir "creats" en un novíssim paradís d'espines...
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada