Ingratitud. Poema de Mn. Cinto Verdaguer

Al·legoria on el poeta-capellà reflexiona sobre la lluita entre el bé i el mal, el valor infinit de la Redempció de Jesucrist i la ingrata resposta dels homes al do del Pare*.

Creu al costat de l'ermita de Sant Martí Xic, de Masies de Voltregà (Osona)

¡INGRATITUT!

Eran dos combatents, en crua guerra

queya l'un sobre l'altre ab gran ardor;

ara abans ara 'l més valent aterra

al que ¡cobart! Batalla de traydor;

Arriba un ters: del Gòlgota en la serra

se posa entre ells, diví mediador;

ferit per llurs espases cau á terra,

los brassos aixamplant, obrint lo Cor!

Es Cristo; al vèurel moribunt son Pare,

que era un dels dos, l'abrassa, requerint

al altre lluytador que no despare,

puix es son Fill hermós qui está morint!

Venía l'home á redimir; mes ¡ay!

que l'home encara 'l va ferint com may!

* Comentari i text procedent del llibre "Jacint Verdaguer: Caritat". Joan Carreres i Péra. Editorial Claret, 2010.

.