 |
| Mare de Déu dels Dolors |
Mare de Déu dels Dolors,
qui el vostre Cor amorós
amb set espases feria?
Mare més dolça que mel,
qui us amagava amb el fel
d'una incruent agonia?
Qui en vostra cara de sol
posava núvols de dol,
Verge de gràcia plena?
Vostres piadosos ulls,
qui els deixà de plors remulls
i us féu sanglotar de pena?
Qui us feia tastar el turment
de veure el Fill innocent
com el pitjor dels culpables?
Qui us llançà a la solitud
sense aqueix Fill benvolgut,
enyorant goigs inefables?
Es ma vida de pecat
qui els set glavis ha clavat
en vostre Cor, oh Maria;
mon capteniment roí
ha estat el cruel botxí
que follament us colpia.
Per mi, del Gòlgota al cim,
contempleu l'horrible crim
que occeix l'Autor de la vida.
i, més que els malvats jueus,
vèieu que amb mes culpes greus
vaig ésser jo el deïcida.
Entremig de tant d'horror
el vostre Cor, tot amor,
de venjar-se no té traça;
si el meu crim és inaudit,
vostre Cor, per mi ferit,
en grandesa l'ultrapassa.
Vós del Fill morent en creu
la pia deixa accepteu
i us fèieu la meva Mare:
per pecador que jo fos,
sempre puc recórrer a Vós:
ja no em manca qui m'empara.
El vostre amor es desviu
fins que el perdó m'obteniu
del meu culpable desvari,
i amb lligams de germanor
junteu el condemnador
i el Condemnat del Calvari.
Oh Mare de Déu sofrent,
porteu el penediment
a mon ànima malvada,
que em senti commós tot jo
i els meus ulls vessin del plor
la beneïda rosada.
Mare de Déu dels Dolors,
confiat acudo a Vós:
qui, doncs, me'n deturaria?
Si de Jesús mort en creu
sou Mare, del vil borreu
també sou Mare, Maria!
(P. Jaume Garcia i Estragués. Març del 1939)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada