oh Cristina;
apaivaga en nit funesta
agonía, dol, tempesta.
Noble verge de Toscana,
¿qui et demana
de creuar la mar pregona
per venir devora l'ona
catalana?
Guanyaràs palma i corona,
que és Jesús qui t'encamina.
...
En el cel i enmig d'esteles
te'ns reveles;
i ames ja, com nou estatge,
nostre veles;
dona'ns fe, dona'ns coratge
Porta d'entrada a l'ermita.
"Sou de Lloret que us adora protectora"
Foto: Josep Maria
|
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada