 |
| Mare de Déu de Montgoi |
Puix aquell, que a Vós implora
troba sempre bon encert
Oïu-nos, Reina i Senyora...
de Montgoi a Vilaverd.
Entre les verdors molt belles,
de Vilaverd un pastor,
bella a les mil meravelles,
veu eixa divina Flor:
trobant la imatge, que honora,
i en son terme ha descobert.
...
La Pedra en què fou trobada
es tanca dintre l'altar,
s'experimenta apropiada
per fer las febres errar;
és Maria guaridora
donant el remei enter.
De parteres i malalts
sou remei, i per secada
Lilla, la Riba i Rojals
us han pres per Advocada:
consoleu aquell qui plora,
compenseu el qui ha ofert.
...
Vilaverd, vila sortosa,
que gaudeixes tal tresor
d'Imatge miraculosa,
que et porta a Déu amb amor.
Piadosa valerosa,
socorreu aquell qui es perd.
Ja que en mort sou defensora:
feu trobem el cel obert.
Oïu-nos, Reina i Senyora
de Montgoi a Vilaverd.
 |
| Santuari de la Mare de Déu de Montgoi, a Vilaverd Sota l'altar, tancat amb pany i clau, hi hagué la columna i el capitell sobre el qual hi havia la Mare de Déu quan va ser trobada, objectes antigament molt venerats pels devots, que els creien miraculosos. La festa és el 8 de setembre, però diversos pobles veïns hi van en aplec el dilluns de Pàsqua. El cardenal Isidre Gomà, fill de la Riba, l'any 1928 hi va celebrar una solemne Missa pontifical. El bisbe de Girona Dr. Cartañà, fill de Vilaverd, també hi celebrà una solemne Missa pontifical poc després de ser consagrat bisbe de Girona. |
 |
| La Mare de Déu de Montgoi, còpia de la que es va destruir al 1936, que era de fusta policromada i del segle XVI |
GOIGS EN HONOR DE LA MARE DE DÉU DE MONT-GOI, QUE ES VENERA A LA SEVA ERMITA DE VILAVERT. Lletra de Manuel Esqué Montseny, C.M.F.
Els fills de Vilavert,
la Riba i altres bandes,
vindrem a cantar sempre
a vostres plantes.
Contemplo el pastoret
vestit amb la samarra,
que, amb sa maneta al cel,
joiós us guaita,
quan feu l'aparició,
Mare de Déu aimada,
enmig d'aquest tossal,
que encara us guarda.
Us fèieu fugidissa,
com qui jugués a amors,
jugueu sempre a amoretes
en vostre cor;
puix ja us coneix les traces,
Senyora, el bon pastor,
us troba i us retorna
al bell Mont-goi.
Dolceja la pujada,
l'ermita és un tresor,
i ens fa per 'nar a la glòria
de repetjó;
entorn de la capella
remolinem els cors,
tot enlairant al cel
noves cançons.
La vostra muntanyola
tota ella és anagrama,
que esguarden cels i terra,
tan agraciada.
Mont-goi ens és, Maria,
joiell de benaurances,
un broll que sempre vessa
del cel les gràcies.
La Mare i el Fillet,
els cors entrecreuant-se,
es conten sos amors,
tot festejant-se;
amb sa maneta, el món
el vostre Fill aguanta,
i Vós al vostre cor
guardeu les ànimes.
Escala acollidora,
que al bell cambril t'enfiles,
cada replà és manoll
de semprevives;
com qui a la glòria va
el bon romeu camina,
camina i serpenteja
vers l'altra vida.
El bell cambril, oh Mare,
és un casal de joies,
hi canten grans cantors
les vostres glòries;
és espurneig de cel,
que a tots ens enamora,
de tots els vostres fills
és una toia.
Cada any venim cantant,
i tot el món s'alegra,
cantant vostres amors,
oh Mare tendra.
Pugem amb gran delit,
ens reca la partença.
Oh Reina de Mont-goi!
Mare, a reveure!
Els fills de Vilavert,
la Riba i altres bandes,
vindrem a cantar sempre
a vostres plantes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada