Tu, que vas distret pel món,
mira bé aquesta casa:
Déu hi és tan natural,
que ningú no se n'adona.
Llar humil de Natzaret,
honorable fusteria,
Déu infant que hi va creixent,
i corona de silenci.
Casolana excelsitud,
divinal empetitir-se;
de les cristianes llars
fonament, arrel i exemple.
Glòria al Pare i al Fill
i a l'Esperit de vida,
com en el començament,
ara i per tots els segles. Amén.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada