 |
| Mare de Déu de Montserrat. Museu F. Marés |
Pugem, fills de Maria,
pugem a Montserrat;
mil anys ha que hi sortia
lo Sol del Principat.
Estant encara en vida,
la Verge beneïda
nos dóna ja el seu cor;
sant Pere, amb l'ambaixada,
la Imatge ens ha portada,
sant Lluc fou l'escultor.
Per trono i per corona
prenia Barcelona,
de tantes flors jardí
Eulàlia l'enramava,
Sever l'anomenava
sa estrella de la mar.
Fugint de la gent mora,
la celestial Pastora
deixà el remat fidel;
i emmig d'eixa muntanya
de flors sols s'acompanya,
de flors i aucells del cel.
Un dia, a la vesprada,
la serra il·luminada
vegeren los pastors;
vegeren llums molt belles
baixar-hi, com estrelles
d'hermosos resplendors.
Lo bisbe sap la nova,
trobà dintre una cova
la Imatge més gentil;
los àngels la voltegen,
i els arbres que l'ombregen
li fan de camaril.
La du cap a Manresa,
mes la reial Princesa
no vol passar avant;
se queda aquí a la serra
per beneir la terra
d'aqueixos cims estant.
De reis sou visitada,
de reines coronada,
Estrella d'Israel;
los Sants de nostra terra
passen per vostra serra
quan pugen cap al cel.
La terra catalana
vos vol per Sobirana,
Espanya us vol per Nord;
preneu-la Vós per filla,
i avui que el món perilla
traieu lo món a port.
 |
| Mare de Déu de Montserrat |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada